Author Archives: admin1

L’ESTUDI ISOP: Innovació social i polítiques públiques: reptes i oportunitats

Per Ismael Blanco

Bancs del temps, horts urbans, cooperatives de consum agroecològic, Som Energia, Gufi.net, espais autogestionats, finances socials, assemblees locals del moviment antidesnonament. Aquest són el conjunt de pràctiques identificades en el Mapa de la Innovació Social a Catalunya elaborat en el marc del projecte Barris i Crisi. Són pràctiques cooperatives, orientades a satisfer necessitats socials diverses (accés a l’energia sostenible, consum d’aliments agroecològics, apropiació ciutadana d’espais públics, etc.), que impliquen processos d’apoderament comunitari (de reforçament de les capacitats d’acció col·lectiva de les persones) i que promouen formes alternatives de consum, de treball, de producció, de relació. Són un tipus de pràctiques que connecten amb una llarga tradició cooperativa i autogestionària en el nostre país, però que des de fa uns anys estan experimentant un creixement significatiu.

Continue reading

Innovació Social: Què és? Per a què serveix?

, , 0

Per Ismael Blanco

L’estudi ISOP ens permet aprofundir en el coneixement de les pràctiques d’innovació social identificades en el Mapa de l’Innovació Social a Catalunya elaborat en el projecte Barris i Crisi a través d’una enquesta on-line i d’un seguit d’entrevistes. A partir d’aquestes dades, en aquest primer article donarem una resposta resumida a les dues primeres qüestions que ens hem plantejat en aquest estudi: què és la innovació social? a quin tipus d’objectius respon?

Origen recent, vinculat a l’esclat de la crisi

Gairebé el 60% de les iniciatives que han respost el qüestionari han nascut en el període de crisi (2008-2014), especialment entre els anys 2011-2012 (27%). La crisi sistèmica (econòmica, política, ètica i social) que vivim des de l’esclat de la bombolla immobiliària esdevé un terreny propici per a l’innovació social. El moviment 15M sembla ser l’espurna que activa la seva ràpida propagació per tot el país. Continue reading

Com s’organitzen les pràctiques d’innovació social?

, ,

Per Helena Cruz

L’Estudi ISOP no només ens ha permès conèixer què és la innovació social i a quin tipus d’objectius respon, sinó que també ha indagat sobre com es produeix. Hem preguntat a les iniciatives socialment innovadores com s’organitzen: com es prenen les decisions? Quines estructures participatives tenen? Amb qui es relacionen i amb quina intensitat? Com se sostenen econòmicament? Quins reptes organitzatius presenten de cara al futur? A partir de l’enquesta on-line i de les entrevistes realitzades aportarem respostes a aquestes preguntes.

Escassa professionalització

Les iniciatives d’innovació social tenen una escassa professionalització: només un terç compten amb persones contractades i, d’aquestes, en un 69% dels casos són molt poques, entre 1 i 4 persones. Aquest fet es deu a que, en general, són experiències de dimensions reduïdes (vegeu l’article “Innovació social: Què és? Per a què serveix?”). Els casos que tenen més persones contractades solen ser empreses que han rebut finançament de la banca ètica. Continue reading

Qui lidera les pràctiques d’innovació social?

, , , 0

Per Rubén Martínez

En les noves onades de mobilitzacions ciutadanes, sovint s’ha subratllat que el com és tan important com el què, però no deixa de sorprendre que el qui no acabi de tenir la mateixa notorietat. No hi ha dubte que per a entendre millor les pràctiques socialment innovadores hem de posar èmfasi en la composició de les seves bases socials. Saber quins perfils participen o no en aquestes pràctiques i quins perfils les lideren ens pot ajudar a situar millor els seus objectius i també les seves limitacions i reptes futurs.

A partir de les dades que hem anat acumulant, veiem que del conjunt de pràctiques detectades, més d’un 75% tenen presència a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). Tal com mostra la Figura 1, aquest percentatge és força proporcional al pes poblacional de la RMB en comparació a la resta d’àrees territorials. Per tant, en general, hi ha una distribució equilibrada d’aquestes pràctiques al conjunt del territori.

Continue reading

Amb qui es relacionen les pràctiques d’innovació social?

, , , 0

Per Yuni Salazar i Ismael Blanco

Com són les relacions entre les pràctiques d’innovació social amb altres entitats? Des d’on s’impulsen les iniciatives? Reben suport per part de l’administració pública? Què esperen de les institucions? Aquestes són algunes de les preguntes plantejades a les enquestes i entrevistes, preguntes que permeten conèixer la interacció entre les pràctiques d’innovació social no només amb l’administració, sinó també amb altres actors claus com les entitats del tercer sector i el mercat, i com aquestes relacions promouen o dificulten el creixement i el desenvolupament d’aquestes iniciatives.

Com neixen? El 65% d’aquestes pràctiques es defineixen com a “Exclusivament ciutadanes” i aquelles que són promogudes o reben algun tipus de suport de l’Administració (1/3 del total), com és el cas dels Bancs de Temps i els Horts Urbans, no requereixen d’un finançament important: les parcel·les dels horts són cedides amb algunes normes d’ús i condicions d’accés, i en el cas dels Bancs del Temps, el valor principal és precisament el temps (i no els diners).
Continue reading